Arrels
L’avi Joan era de Sentmenat. Feia de pagès però va decidir, a més, aprendre l’ofici de xarcuter per poder arreglar-se els seus propis porcs i tenir així menjar durant tot l’any. A part, també els feia la matança als veïns que li ho demanessin. Un dia, en una d’aquestes matances del porc, concretament a Can Costa, va conèixer la Teresina, una modista de Montgat que seria d’alguna manera la gran impulsora del negoci.
Entre botifarra i botifarra es van enamorar i van establir la seva residència a Montgat. La Teresina seguia fent de modista i en Joan treballava de xarcuter a Badalona. Van tenir tres fills, en Joan, en Jordi i la nena, la Maite.
Un dia, una de les parades de la plaça del Mercat Maignon quedava buida i li van oferir a l’avi. La iaia que tenia molta empenta va engrescar al seu marit a quedar-se-la i posar el seu propi negoci. Així va ser com va deixar la feina de modista i va començar a aprendre l’ofici de la ma del seu marit. Temps més tard es va crear un altre mercat a la plaça del Sol i els Margenat també hi van ser. A aquestes altures ja vivien a Badalona, al c/Santiago Rusiñol 3, on es troba l’actual obrador i botiga.
Amb el temps el mercat de la plaça del Sol va tancar i va sorgir l’oportunitat de fer el negoci a la part baixa de la casa on vivien. Un cop més la iaia ho va tenir clar i es van tirar a la piscina.
Els nens anaven creixent i en Joan i la Maite també van “entrar al negoci”. Ho poso entre cometes perquè abans els negocis es vivien ja des de petits. Abans no hi havia extraescolars, o si més no, no hi havia diners per pagar-les i els nens jugaven al carrer o ajudaven a casa. Així que ho van mamar de petits, igual que nosaltres, escombrant, fent els vidres, tornant el canvi, escoltant les converses dels grans i despatxant a aquelles senyores més amables que amb dolçor ens deien: si! I tant! Ja em pots despatxar! Si m’ho fas més gruixut no passa res! Algun dia n’hauràs d’aprendre!
En Joan es va casar amb la Pepi, peixatera d’ofici que aviat es va guanyar l’estima de la clientela. Van tenir tres fills: la Gemma, en Jordi i l’Anna que juntament amb en Carles (fill de la Maite) formen l’actual tercera generació.
Actualment seguim mantenint la botiga inicial de Santiago Rusiñol on tenim també l’obrador i la botiga de l’avinguda Marti Pujol.
El camí no ha estat fàcil, hi ha hagut moments realment molt difícils i complicats però mica en mica, amb molt d’esforç i molts sacrificis, de tot hem anat sortint. Perquè la nostra prioritat ha estat sempre LA FAMILIA i aquesta xarcuteria és un fill més. La nostra mare sempre diu que si hi ha una bona base…ella no acaba mai la frase, així que jo tampoc ho faré, però s’entén que no pot acabar pas malament.
A nosaltres, ens agrada pensar que si l’avi i la iaia ens poguessin veure per un foradet estarien infinitament orgullosos de tots nosaltres, dels èxits aconseguits però sobretot de la FAMILIA que som i que ells van començar. Seguim!